Bescanó

Diumenge passat a les vuit en punt ens vam trobar al lloc de sempre per fer la nostra sortida dominical. Duia a la memòria del gps dues rutes preparades, la principal i "el pla B".
La primera opció era pujar a Sant Miquel de les Formigues, i des de l'escalfor de casa es feia atractiva la possibilitat de pedalar sobre la neu i fer algunes fotografies guapes amb fons blanc , però la freda realitat de les 8 del matí combinada amb el record congelat de la tornada de St. Hilari de la setmana anterior va fer que ens acovardíssim i acabéssim optant pel pla B:
arribar fins a Bescanó.




La ruta comença igual que la Volta a la Crossa Sortim de Sta. Coloma per la carretera vella de Girona en direcció a Sta. Coloma Residencial. Durant una part del recorregut anem trobant els indicadors que senyalen el Camí dels Avellaners. Just després de deixar l'asfalt de la urbanització es comença a fer evident que no tindrem la passejada plàcida que ens pensàvem, acabem de passar una setmana de neu i pluja abundant, i els camins se'n senten, passem per un tram que ha estat trepitjat per un tractor fent maniobres i hi ha roderes d'algun cotxe que se n'ha vist un bull per sortit del poti poti. Com que encara estem frescos ens en sortim prou bé, pedalant molt més del què caldria i fent algunes tentines.
Poc després de deixar enrere la urbanització també abandonarem els senyals del camí dels avellaners, i tombem en direcció a Vilobí passant tota vora de l'eix transversal, però ens desviarem en direcció a Can Tarre (o Can Terrer, segons el mapa que es miri) i travessem la carretera de Girona. Aquí vam intentar seguir una drecera per retallar una volta que sobre el mapa sembla absurda, però no la vam encertar i només vam aconseguir que la marrada fos una mica més llarga. A partir d'aquí el camí discorre per pistes (i algun corriol) en força bon estat, però que les pluges recents havien fet que tinguessin la consistència d'un xiclet, i això anava castigant les cames a cada pedalada.
Quan arribem a la carretera de St Dalmai a Brunyola, ens oblidem de La Crosa i tirem en direcció a Estanyol. El camí que dúiem marcat travessava l'Onyar per un gual que bona part de l'any deu estar ben sec, però no era així el diumenge passat, no crec equivocar-me de gaire si dic que potser hi havia més de mig metre d'aigua tèrbola i fang, així que vam seguir riu avall un trosset fins a una resclosa on vam poder creuar amb més garanties de no acabar en remull.
A partir d'aquí se segueix per un caminet molt agradable fins a la Bassa de Can Turon, després es passa per can Bosc, on hi ha un rètol que resa: "Atenció animals" que em va deixar amb el dubte de si ens advertien que trobariem gossos i gallines campant als seu aire, o si ens tractava d'animals i ens reclamava que tingessim atenció al què fèiem... no ho tinc gaire clar.
Des de can Bosc arribem a la explanada de La Crossa i es pot contemplar tot el volcà des del mirador que hi ha preparat.




D'aquí seguim fins a la carretera d'Estanyol i Mas Llunès, passant molt a prop de la carretera de Sta. Coloma a Girona però sense entrar-hi en cap moment. Aquí ens tocarà fer un trosset d'asfalt fins que arribem al trencant de Can Cendra.
El camí que dúiem preparat a Can Cendra trencava a l'esquerra, però ens vam passar de llarg el trencant i ens vam enfilar més amunt del compte, res de l'altre mon, a canvi vam poder veure una panoràmica d'Estanyol des de sobre.



La baixada cap a Bescanó passa per Can Godalla (això segons els mapes, jo tota la vida n'hi havia dit a Can Gudaia, marcant molt l'accent a la primera 'a', amb un estil així entre pagès i de bosc). El camí segueix un tram asfaltat fins a Ca la Casilda, i aquí es pot acabar d'entrar al poble i anar a buscar el carrilet, o trencar a l'esquerra per cal Ferrer Pagès i anar seguint tota vora de la sèquia fins al Turó dels Cavalls anant a parar altre cop a la via verda del carrilet, que ja no deixem fins a la rotonda de la Antex. Aquí trobem l'extrem oposat del Camí dels Avellaners que ja havíem seguit al principi de la volta, i ara si que el seguirem quasi tot per fer la tornada.
La veritat és que teníem ganes de tornar passant per Sta. Barbara, però entre que ja eren quarts de dotze, i (sobretot) que les cames ja es queixaven de tant pastar la terra enganxosa del camí, vam decidir fer la tornada fàcil i estalviar-nos 700mts de desnivell.
Passant per Trullars poc després de la Antex, es travessa una granja, que vista de lluny sembla la casa dels Teletubbies, amb uns prats ondulats fantàstics coberts d'herba verda, però vist d'aprop i passant per on treballen els tractors en temporada de pluges, sembla que haguem caigut a la pastera d'una bòbila.



Per sort és un tram curt, i si passeu per la vora hi ha menys fang i un filferro on us podeu agafar per no caure...
Passat aquest pasteral, en poca estona arribem a Sant Pere Sestronques, que sembla una ermita de pessebre, tant per les dimensions com pel perfecte esta de conservació.



A partir d'aquí el camí es fa més planer, però segueix igual de tou i enganxós fins que arribem gairebé a Sant Martí Sapresa. Poc abans de St Martí, i després d'abandonar el camí dels avellaners que tira cap a Brunyola, es pot acabar d'arribar al poble per la carretera, o tirar per una drecera que hi ha a la esquerra i que travessa el torrent de St Martí. Si opteu per la drecera cal tenir en compte dues coses: la primera és que si el camí normal no passa per allà deu ser per alguna raó que comprendreu quan ja no us quedin plats més petits ni pinyons més grans per canviar. L'avantatge si ha plogut, és que el terreny enganxós fa que no tingueu problemes d'adherencia. La segona cosa a tenir en compte és que passareu pel costat d'una casa vigilada per un gos gros com un os i que campa deslligat pels seus dominis. Afortunadament es troba en el tram de baixada, i quan vam passar nosaltres, a més devia estar tip perquè no ens va perseguir gaire tros.
A Partir de Sant Martí, si evitem el pas per Brunyola, ja és gairebé tot baixada o pujada suau fins a Sta. Coloma, exceptuant un repetxó més pesat que trobarem abans de creuar l'eix transversal, i que si el trobeu enfangat i pastat per motos i quads com el vam trobar diumenge, la feina serà per pujar-lo sense relliscar, fins i tot a peu.
Si vols veure un anàlisi molt extens de la ruta clica aquí per gentilesa de la web www.misrutas.net