dilluns, 22 de desembre del 2008

La ruta de les 10 ermites

Fa temps que sento a parlar de la ruta de les 10 Ermites de Sta. Coloma de Farners. N'he trobat tracks en GPS al wikiloc i a misrutas.net, referències a la ruta a la web de l'ajuntament de Sta. Coloma de Farners. També he vist planols en cartells sobre el terreny, però la única forma d'aconseguir una copia dels plànols per mi ha estat anar en persona a l'ajuntament a demanar-la.
Com que m'imagino que no soc l'únic que no la troba, i no tothom viurà a quatre passes de l'ajuntament, m'he decidit a penjar aqui una copia escanejada dels planols.
Si us decidiu a fer la ruta, sigui a peu o en bicicleta, no deixeu de passar per la oficina de turisme de l'ajuntament (a la plaça de l'ajuntament), ja que hi trobareu molta més informació sobre aquesta i altres rutes, i sobre la ciutat.

Quedi clar que la propietat intel.lectual dels plànols és d'en Josep Danés, creador de la ruta, i que jo només em limito a fer una mica més accessible un document que es distribueix en paper, lliurement i sense cost a l'Ajuntament de Sta. Coloma de Farners.

portada i contraportada


plana 1

plana 2

plana 3

plana 4

plana 5

plana 6

plana 7

plana 8

planan 9

planan 10

Santa Barbara

Fa temps que en Jordi en tenia ganes, perquè si bé jo ja me les havia fet passar amb alguna escapada en solitari, fins diumenge ell no n'havia tingut ocasió.


De fet fa molt temps que en tenia ganes, més de deu anys. Varem començar a fer sortides en bici ja fa més de dotze anys, quan això del BTT tot just despuntava. Per aquell temps la pujada a Santa Bàrbara sonava com un objectiu molt llunyà, inabastable, però en un any i poc de sortides dominicals (de fet sortíem els dissabtes, però sabatals sona molt malament) varem anar aconseguint la forma necessària per veure-ho com un objectiu més assequible.

Però llavors va passar...
I ens va passar a tots dos...
I totes les aspiracions ciclistes se'n van anar en orris, ens varem tornar sedentaris empedreïts i varem deixar de somniar en Santa Bàrbara. Varem oblidar que teníem bicicleta, que havíem pedalat alguna vegada i que deixar-se la pell per arribar allà on no se t'hi ha perdut res és tant gratificant.

Però és que tots dos varem esdevenir pares. (cadascú amb la respectiva senyora eh!)

Varem canviar les dues rodes de la bici per les quatre del cotxet, l'esforç de les rampes de pujada pel d'aixecar-se a les quatre de la matinada a veure perquè plora, les sortides al Sobirà per les passejades a Sant Salvador, i la satisfacció d'arribar al destí fixat per la de jugar i veure créixer els nostres petits cadells. I això estira molt, però molt! més que cap altre cosa.

Però el temps passa, els cadells creixen, aprenen a llegir i escriure, a sumar i restar, i a anar en bicicleta (ah!, recordes quan sortíem en bici? quins temps aquells, hem de tornar-hi algun dia quan la mainada ens pugui seguir!)

I el temps segueix passant inexorable, els cadells es fan ganàpies, ja saben fer de tot, i ara el què "mola" és jugar amb la wii, la DS i la PSP, xatejar pel messenger, i mirar la tele. I això de la bici cansa, si vols ves-hi tu. Amb aquestes doncs, que hem despenjat la bici i ara podem dir que fa més de dotze anys que pedalem regularment, només amb una petita pausa de quasi deu anys.

I amb els pedals hem reprès els objectius:Santa Bàrbara.

El camí que hem seguit, és molt semblant al del mapa nº 10 de la ruta de les 10 ermites, que va de Sta. Bàrbara a Castanyet però l'hem fet amb sortida i arribada des de Sta. Coloma i passant per Can Toni Mola i El Frigolet. El camí està en perfecte estat fins a can Bora, i altre cop des de la carretera de Castanyet a prop de can Palomeres fins al Surós, s'hi podria passar amb un Ferrari sense tocar a terra. La resta de camí, es pot fer bé amb un 4x4 o amb un cotxe vell i pocs miraments, però en bicicleta l'únic problema són les últimes rampes que hi ha arribant al Coll de Ruscall, que són francament dretes. Si heu tingut la precaució de fer una pausa i una queixalada tot contemplant la vista del Surós, no serà res infranquejable.

Pel què fa a la tornada, la primera intenció era de baixar passant pel Sobirà l'Espinau i l'Albó, però com que anàvem tard hem acabat baixant pel mateix camí, que és el més curt i ràpid per tornar a casa.

Queda doncs pendent per una altra ocasió en què no hi hagi hora límit de fer la baixada llarga.

dimecres, 10 de desembre del 2008

La Barroca

Dijous passat vaig rebre un mail molt breu, gairebé un telegrama, que deia:
"diumenge sortida BTT, zona Rocacorba, durada unes quatre hores. Porta oxigen i galetes" (stop).
Era d'en Fonso que ja m'estava amenaçant amb el record de la volta de les galetes trias, la sortida que havíem fet ell en Vicente i jo pels volts de Sta. Coloma de Farners.
La referència a l'oxigen ve de la escandalosa diferència de nivell pedalístic entre ells i jo, que mentre ells van enfilant pujades infernals tot parlant alegrement de qualsevol tema, jo m'he de limitar a escopir algun monosíl·lab entre esbufecs mentre escolto l'alarma del pulsòmetre que m'adverteix que potser ja n'estic fent un gra massa.
Pel què fa a les galetes que van donar nom a la volta, es tractava de trobar un combustible apropiat: carregat de calories, envasat en unitats discretes i que fos un producte de la terra. A Sta. Coloma de Farners, país de llaminers, no costa de trobar candidats. Al final vaig optar per dur els neulets, que en Fonso ja em reclamava per a la propera sortida.
Després de posar-vos en antecedents, ja puc passar a la crònica que ens ocupa: La Barroca.
Originalment el correu parlava de Rocacorba, però per conjuminar el temps d'esplai amb la vida social vàrem optar per pujar a Sant Roc de La Barroca des de Bonmatí per assegurar l'hora de tornada.
La ruta del track comença a l'aparcament que hi ha davant de cal Rajolet, però no acaba al mateix punt sinó a la terrassa de Can Jans, si no us excediu en els tocs i celebracions de final d'etapa no tindreu problema per arribar al cotxe.
Partint del pont de Bonmatí, se segueix la carretera de Constantins fins a arribar a la fàbrica de Casademont, on es trenca a l'esquerra i comença un camí costerut sense pèrdua, que després de pujar i baixar ens mena a Can Puig, on hi ha una font, i seguint un corriolet que tomba a la dreta podem trobar un roure mil·lenari (així en diuen, però potser no serà tant) que un llamp va capolar i que ara ha quedat reduït a una soca descomunal, una branca que encara penja de la soca, i una altra branca caiguda que per si sola ja formaria un arbre com cal.A Can Puig, la ruta tomba a l'esquerra i segueix un corriolet que s'ha de seguir ben centrat si no voleu que les romagueres us facin la clenxa, i que travessa el pla de sant Climent fins a sortir al camí del Llepard. A mesura que anem pujant, el camí es va tornant pedregós i a cada pedalada fa menys honor al nom de camí, fins que arribem a la falda del Puig d'Elena, on definitivament deixa de ser tal cosa.
A partir d'aqui fa la impressió que estem pedalant per una via romana que fa dos mil anys que ningú s'ha molestat a mantenir, però en realitat estem passant per un aflorament de roques calcàries amb nummulits del Lutecià Inferior que els romans ja van trobar fet quan van decidir que els bàrbars d'Amer i Sant Martí de Llémena haurien d'aprendre llatí.
Al començament d'aquest tram fa la impressió que l'haurem de pujar a peu, però després d'uns quants intents i uns quants peus (i si sou maldestres com jo, d'un parell de mans) se li pot anar agafant el trinc i acabar saltant com un cabrit sobre les pedres.

Quan hagueu passat la prova dels rocs, entrareu a la fase final, ja a tocar de Sant Roc, en què haureu de travessar una zona de bosc per corriols coberts per les branques dels arbres, que no apareixen als mapes, i que més aviat semblen senderes de senglars que no camins per humans, però al final, de sobte, s'acaba l'emboscada i ens trobem l'ermita de Sant Roc, austera i senzilla com la que més, i que per no tenir, no té ni campanar, tot i que s'endevina el què en altre temps en devia ser la base.

La tornada fins a Sant Climent d'Amer la vàrem fer pel mateix camí que la pujada, tot i que si feu la volta en un dia sense humitat, o si us agrada viure al límit, hi ha un altre camí que va seguint tota vora del cingle, vosaltres mateixos...

Tornats a Sant Climent anem a buscar la carretera vella d'Amer en direcció a Sant Julià i després de travessar tot el casc urbà (2 carrers) enfilem pocs metres per la carretera de l'Ermita, fins a trobar un corriol a l'esquerra que s'enfila depressa. Passem pel costat d'una casa ben arreglada i tornem a enfilar per un corriol que diria que fet tot passejant podria ser molt agradable, però fer-lo intentant no perdre la roda dels dos c*****s amb qui anava em va tornar a deixar sense alè i amb les pulsacions a 180.
A partir d'aquí, tot baixada fins a tornar a Bonmatí i parada a can Jans a fer la cerveseta.

divendres, 5 de desembre del 2008

Ha nascut un nou bloc

Com diu el seu nom, es tracta d'un bloc per a parlar de tot allò que fem quan estem desvagats, per tant, exceptuant temes de feina hi cabrà gairebé tot.

Per la meva banda, els passatemps que més m'estiren són el ciclisme de muntanya i l'astronomia, una activitat diürna i una de nocturna, pel què si tingués resolta la subsistència, que no és el cas, no tindria cap inconvenient a passar 24h al dia desvagat entretenint-me només a passar l'estona.

Com que la utopia no es complirà mai, haurem d'anar robant estones a les jornades laborals, a les obligacions i a les hores de son, però això farà més valuoses les estones que puguem guanyar per passar desvagats.