Els Allorons

Sant Martí se'ns resisteix. De fa temps, periòdicament anem provant de trobar un camí que vagi de Santa Coloma de Farners a Sant Martí Sapresa per la falda de la muntanya. La intenció és de trobar una volta fàcil que ens permeti anar a esmorzar a Can Valls i tornar sense haver de pujar gairebé fins a Santa Bàrbara.
La tornada és clara, seguint el camí dels avellaners es torna de Sant Martí a Santa Coloma fàcilment i gairebé desnivell, però l'anada no és tant senzilla. Hem fet diferents intents que sovint han acabat en embardissades, en camins tancats, i fins i tot una vegada amb una coberta esparracada que de poc no em va fer tornar a peu.

Diumenge vam fer un nou intent, per variar tampoc vam arribar a Sant Martí, però ara si que ja hi som molt a prop. Com que fa molt temps que teníem la bici empolsegada (no dels camins sinó d'inactivitat), vam decidir començar per la via fàcil pujant fins a l'Espinau per la carretera del Sobirà i seguint el mateix camí que ens va dur a Can Segarra, però aquesta vegada, quan vam arribar a els Allorons vam seguir el camí de l'esquerra esperant anar a sortir a Sant Martí. Com ja he avançat no hi vam arribar, seguint el traç aparentment més marcat  vam anar a parar al sota el pont de la carretera que hi ha a dos cents metres de la benzinera de Brunyola, però com que vam deixar uns quants camins a la esquerra segur que algun d'ells ens portarà a Sant Martí.
Des de la carretera i fins a trobar el camí dels avellaners vam seguir el què semblava un camí però després de saltar un rec ens vam trobar travessant un prat pel dret, així que quan el pagès decideixi treballar-lo s'haurà de buscar alguna alternativa.
Per a futurs intents ens queda pendent trobar la manera d'arribar al Allorons sense haver de pujar més amunt del Surós, i anar provant aquests camins que diumenge vam passar de llarg.

D'Amer a Olot pel Carrilet

Que no sigui dit que em passo un any sense actualitzar el bloc, així que aquí va una sortida poc betetera, però molt agradable de fer, sobretot si ensopegueu un radiant dia d'hivern com el que hem tingut avui.



 El recorregut es fa íntegrament per la Via Verda del carrilet Girona Olot, i com a via cicloturista que és, el camí és absolutament net i planer sense cap complicació, de fet, la sortida és de les que es podria fer amb una bicicleta rosa i amb cistella de vímet al manillar com les BH que abundaven durant els anys 70 abans de la arribada de les mountain bike.
La ruta arrenca al parc de bombers d'Amer i va pujant suaument en direcció al coll de Bas, on s'acaba la feina, ja que d'aqui a Olot ja ve tot de Baixada. A la tornada, altre cop toca pedalar fins al mateix coll, i altre cop s'acaba la feina un cop hi arribem, ja que d'allà fins a Amer torna a ser tot una baixada continuada.
La única dificultat de la sortida és la seva durada assegut a la bici, ja que encara que tingui poc desnivell i passi per camins molt planers, si no esteu acostumats a pedalar gaire estona us quedarà el cul ben adolorit, i sinó que li preguntin a en Fermí, que quan ha arribat a Amer semblava un cowboy sense cavall.
Per últim vull felicitar a en Marc i en Max, que amb només dotze anys s'han passat més de quatre hores a cavall de la bici i ja poden presumir de fer sortides de més de seixanta quilòmetres.

Expedició al complert a la arribada a Olot