La anada és molt semblant a la primera de Joanet, es tracta d'anar seguint la carretera de Farners fins més amunt de Sauleda, i quan trobem l'indicador del terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, tombem a la dreta en direcció a Joanet.
Poc després del trencant es passa per les Femades, on vam trobar una parella de cavalls que campen lliures pel bosc a la recerca d'excursionistes despistats.
Ens vam parar en el punt més alt del recorregut a fer una queixalada abans de començar la baixada, i tant punt vam haver obert les motxilles per treure les provisions, vam començar a sentir sorolls que venien del bosc. No vam tenir temps d'especular si seria un gos o un senglar, que veiem un morro molt llarg amb un serrell blanc que surt entre les mates, i resulta que era un cavall... no, dos cavalls!
Van resultar uns animals molt sociables, de seguida es van acostar, igual com faria un gat que es passeja entre les cames, però en versió gegant, i després de deixar-se fer quatre manyagues van destapar els seus interessos. En Jordi tenia un grapat d'ametlles a la mà, i el més atrevit dels dos se li acosta i li fot una llepada que quasi se li emporta el guant i tot, després van anar a per les motxilles on hi havia la resta de l'esmorzar.
Després de riure una estona i vistes les intencions, vam decidir pedalar un tros més i aplaçar la manduca per una estona que no fóssim tants a repartir.
El camí segueix en direcció a Joanet, i s'arriba a un trencant senyalitzat amb un rètol de fusta tant vella que no s'hi llegeix res. En aquest aquest punt deixem el camí de Joanet i tombant a la esquerra comencem a Baixar en direcció a Arbúcies. Mentre baixàvem anàvem comentant que aquesta baixada tant divertida la hauríem de fer de tornada, i ens anàvem convencent que tampoc n'hi havia per tant, al temps que anàvem calculant si seriem a casa a l'hora de dinar.
El camí no té pèrdua. A mesura que anem baixant la carretera és cada vegada més arreglada i té cada cop menys desnivell, i seguint sempre la pista bona acabem arribant a can Pujató, que queda just darrera del Polígon del Pont Cremat d'Arbúcies.
A partir d'aqui, per poder dir amb propietat que havíem arribat a Arbúcies vam fer una volteta fins a la primera girola habitada del poble però sense entretenir-nos-hi gaire, ja que per l'hora que era el dinar ja perillava.
Per tornar ens vam parar a preguntar a uns avis si sabien algun camí que anés cap a Joanet, ja que la tornada de Joanet a Santa Coloma per la riera és molt fàcil, però es van posar les mans al cap dient que faríem una marrada molt llarga. i que era millor tornar per on havíem vingut o encara millor per can Puig... Ara, vist amb perspectiva, jo diria que aquells tres avis eren uns catxondos que ens van prendre el número i ens van fer anar pel camí més costerut que se'ls va acudir. Bé, de fet un d'ells encara en volia més i ens volia fer anar a voltar per Hostalric i Maçanet, però aquest es va passar tant que li vam veure el llautó.
Així doncs, seguint el consell dels savis del poble vam tirar en direcció a Sant Segimon del Bosc i Can Puig.
I si, el camí és molt bo, fins i tot hi ha un tram asfaltat, i per pujar en cotxe és la millor opció, però pedalant és una altra història, ja que des que deixem la riera fins a Sant Segimon, hi ha un pendent sostingut entre el 10 i el 20% sense pauses per a respirar ni refer les cames.
Després d'esbufegar de valent i d'inventar zigazagues allà on la carretera puja pel dret, arribem a Sant Segimon del Bosc, una altra micro-ermita amb més de mil anys d'història de les que omplen les Guilleries.
Després de la foto de rigor, el camí comença una baixada asfaltada que ve molt bé per recuperar-se però que ens anava preocupant perquè tot el què baixàvem aquí ho hauríem de recuperar més endavant per tornar a casa. El camí segueix asfaltat fins poc després del restaurant de can Puig i torna a pujar en direcció a la Mola Grossa, (una masia emplaçada en un paratge idíl·lic) i continua amunt, ara ja amb pendents més normals fins a un coll sense nom a prop de Can Sureda, el mateix en què a la anada hem deixat la carretera per la que ara arribem per trencar a la dreta en direcció a Joanet.
A partir d'aquí, per tal d'arribar a dinar, encara que fos tard, hem decidit baixar per la mateixa carretera i deixar-nos de floritures, tot i que si hi ha temps, la baixada per Santa Victòria de Sauleda i per Can Planes és molt més divertida.
