Com que amb sortides de poc més de tres hores no dona per arribar gaire lluny, estem fent prospeccions de la ruta de les 10 ermites per veure si serem capaços de fer-la tota seguida quan el temps sigui més benèvol.
El primer que hem descobert mirant bé els plànols d'en Danés és que l'Esparra no forma part de la ruta. Jo sempre havia pensat que eren Farners, l'Esparra, Argimont, St. Pere Cercada, Sta.Victoria de Sauleda, St. Miquel de Cladells, Sta. Margarida de Vallors, Sta. Maria del Pedró, Sta. Creu d'Horta, Sta. Barbara i St. Andreu de Castanyet. (si, ja ho sé només calia comptar les ermites i veure que en sobrava una, però no m'havia parat a fer-ho mai...).
Per altra banda, entre Cicloide i Wikiloc es poden trobar unes quantes rutes amb el nom de "Ruta de les 10 Ermites" però em sembla que no n'hi ha cap que se cenyeixi estrictament al camí marcat, pel què hem decidit de provar de seguir íntegrament els mapes d'en Danés.
Com que hi ha 10 mapes, en sortiran 8 o 10 minirutes, segons com les enllacem, i cadascuna d'elles resseguirà un dels trams més els camins d'aproximació i retorn, que procurarem fer una mica variats per no repetir sempre els mateixos passos.
L'ordre lluirà per la seva absència, i farem els trams segons ens roti, del què es tracta és de seguir-los tots el més fidelment possible. Pel què fa al sentit del recorregut, el farem segons ens vingui bé, i després de fer-lo decidirem si era millor segons la prova o a l'inrevés.
El recorregut del track és gairebé l'oficial però no exacte, ja que l'original surt del parc de St. Salvador i aquest arrenca del punt on el GPS va agafar senyal sortint de casa, però a partir de la gorga d'en Vilar ja és com cal. (prometo fer-lo complert i penjar el track un dia d'aquests).
El recorregut corresponent a la ruta és el que va de la Gorga d'en Vilar fins a Argimont. A partir d'Argimont és la baixada mes directa possible de retorn, bona part per carretera.
En aquest sentit, el recorregut és ciclable en un 95%, ja que els trams d'arribada a Farners i Argimont son complicats de fer fins i tot a peu.
La pujada per Can Miquel és dura però no impossible, plat petit, pinyó gros i anar procurant no ficar la roda en cap xargai, i evitar les pedres soltes que hi ha per tot arreu, ja que si heu de parar a mig fer, arrencar és molt complicat.
Una altra versió del segon tram feta en sentit contrari.
Ens estalviem pujar pel dret a Argimont, però els desnivells no deixen de ser importants, jo diria que serà recomanable començar la volta per aquesta banda, ja que arribar a aquests repetjons quan ja portes més de 50km a les cames pot ser un martiri.
Aquí la aproximació és per l'Esparra (bé, a 200 mts de l'església per als puristes) passant per aquí es podria fer la ruta de les 11 Ermites.
De l'Esparra se segueix cap a Argimont per la carretera, i es baixa pel corriolet que en sentit invers vam fer amb la bici a coll. En aquest sentit es ciclable al 100%, però compte que les romegueres estan envaïnt el camí i en algun tram, un cop comences a baixar no hi ha qui pari per moltes esgarrinxades que t'emportis.
Fora de la ruta, i per als més temeraris, la baixada de Farners a St. Salvador és una animalada. Hem aconseguit fer tot el recorregut a cavall de la bici, però amb els ... per corbata més d'una i de dues vegades. Si tens una bona base tècnica no serà tant complicat, però si només fas de ciclista dominguero, millor no fer-la sol, que és fàcil acabar estimbat i prendre-hi mal.
Aquest és un dels trams més apartats del poble pel què la miniruta que en surt ja no és tant mini, però sortint a les 7, i sense presses, a les 11 ja podreu ser en remull a la piscina.
Es tractava de fer el camí de Sauleda a Cladells seguint les marques blanques d'en Danés. Llevat d'un petit tram que es veia remenat per maquinària i on les hem perdut de vista, tota la resta està perfectament senyalitzada.
La baixada a Cladells no segueix la traça de les altres rutes que he trobat per la web, ja que totes segueixen la carretera, mentre que les marques blanques indiquen un corriol més apartat i divertit, però compte, que, si es vol fer en sentit contrari la diversió es convertirà en un calvari, ja que els desnivells son importants i el terreny molt dolent. De fet, en sentit contrari, o es passa per la carretera o es tragina la bici a coll una bona estona.
Apart d'això, si no es desbrossa aviat, l'estiu que ve caldrà dur un matxet a la motxilla, que les romegueres estan recuperant el seu territori molt ràpidament.
Fora de la ruta, hem pujat fins a Sta. Victòria de Sauleda passant per la carretera de Farners, i per Can Planes Vell, (amb algun tram que us permetrà treure la pols al plat petit), i a la tornada hem fet un tram de carretera, fins poc després de la Font del Coll Estret i seguint pel Bagís i els vivers d'en Massaneda.
Al Molí del Bagís, compte que aquesta vegada hi hem trobat un podrit de gos que tenia ganes d'esmorzar cames. Per sort l'hem trobat de baixada i com que érem dos, mentre dubtava per quin dels dos començar a queixalar hem sortit pitant. (estic temptat de canviar el bidó de l'aigua per un esprai lacrimògen, dels de defensa personal... funcionarà amb els gossos?)
