Fins ara teníem la excusa que alguns dels trams estaven massa embardissats per fer-los sense anar-hi amb un matxet a la motxilla, encara no fa gaire vaig haver d'abandonar la baixada del Pedró a Sta Creu d'Horta quan vaig arribar a un bosc de romegueres i ortigues a prop del Parral del Sobirà.
Però el cap de setmana passat es va fer la caminada anual de la Ruta de les 10 ermites, i això significa que ara ja tindrem els passos nets de bardisses, ha arribat l'hora de fer els trams menys concorreguts de la ruta. Ahir doncs, amb en Jordi vam anar a fer el camí d'Argimon fins a Sauleda passant per St. Pere Cercada, que correspon als mapes 3 i 4 de la ruta.
Aquesta és una de les parts més 'salvatges' de la ruta, ja arrenca d'Argimon baixant per un pendent molt picat en que has d'anar decidit perquè un cop comences a passar ja no pots parar si no és estimbat en un llit de bardisses. Un cop passat això el camí corre per sota dels arbres i entre pedres grans que deixen poques opcions per escollir el pas.
Quan el camí sembli que es torna més planer i sense pedra serà senyal que us estareu equivocant, aquí s'ha de tornar a pujar per un corriol a l'esquerra mig perdut entre brucs que puja directe cap a la plaça de les bruixes. Si heu seguit el camí més planer també podeu arribar aquí, però fent una volta més llarga. A canvi serà totalment ciclable, mentre que la pujada entre brucs provablement la fareu amb la bici a l'espatlla.
Un cop a la plaça de les bruixes, si no ho heu fet ja, és el moment de baixar el seient de la bici... o d'apretar els cordons de les sabates, ja que a partir d'aquí comença una baixada per a kamikaces per un pedregar descarnat que per a mi és complicat de fer fins i tot a peu. Si algú és prou animal per baixar-hi sobre la bici de debò que ha de ser un espectacle digne de veure.
Uns metres més avall el camí es torna ciclable altre cop i segueix de baixada fins a sortir al camí de la Pedrosa. A partir d'aquí s'han acabat els desnivells terrorífics, però només els terrorífics eh! que encara queda algun repetjó de tres parells de nassos. Ara el camí es va fent cada cop més rústic i estret fins a convertir-se en un corriolet deliciós i ombrívol amb el terra cobert de pinassa i falgueres acaronant cames i braços... i de tant en tant amb alguna branca més dura que les falgueres, pel què és molt recomanable dur casc i ulleres.
Anem seguint el corriolet travessant unes quantes rieres, passant pel costat de la font de l'Avellaneda, i arribant a St. Pere cercada es pot seguir la ruta íntegra i enfilar el corriolet que puja per darrera la ermita (s'ha de fer algun tros a peu) , o seguir un trosset més com aquesta vegada fins arribar a la carretera i arribar pedalant tot el camí.
A partir de St. Pere comença el mapa nº 4, enfilem pel camí que arrenca just per davant la porta del monestir, i que no té pèrdua fins arribar a Sauleda: en cas de dubte, seguir sempre la pujada. Aquí també trobarem l'encant dels camins vells de debò, d'aquells que es van fresar amb rodes de carro i que ara gairebé no s'utitlitzen. Estrets, amb les vores arrodonides i amb la vegetació que reclama el seu territori i poc a poc el va recuperant. Aquesta part però és molt més assolellada que la primera meitat, i el terra molt més sec i desintegrat.
Per fer la volta una mica més apanyada a Sauleda seguiríem per la baixada de Cladells, però això serà un altre dia. Aquesta vegada volíem ser a casa sobre les dotze i hem baixat pel camí de can Planes vell fins a la carretera de Farners, i d'allà per can Miquel fins a la gorga d'en Vilar.
