Santa Barbara

Fa temps que en Jordi en tenia ganes, perquè si bé jo ja me les havia fet passar amb alguna escapada en solitari, fins diumenge ell no n'havia tingut ocasió.

De fet fa molt temps que en tenia ganes, més de deu anys. Varem començar a fer sortides en bici ja fa més de dotze anys, quan això del BTT tot just despuntava. Per aquell temps la pujada a Santa Bàrbara sonava com un objectiu molt llunyà, inabastable, però en un any i poc de sortides dominicals (de fet sortíem els dissabtes, però sabatals sona molt malament) varem anar aconseguint la forma necessària per veure-ho com un objectiu més assequible.

Però llavors va passar...
I ens va passar a tots dos...
I totes les aspiracions ciclistes se'n van anar en orris, ens varem tornar sedentaris empedreïts i varem deixar de somniar en Santa Bàrbara. Varem oblidar que teníem bicicleta, que havíem pedalat alguna vegada i que deixar-se la pell per arribar allà on no se t'hi ha perdut res és tant gratificant.

Però és que tots dos varem esdevenir pares. (cadascú amb la respectiva senyora eh!)

Varem canviar les dues rodes de la bici per les quatre del cotxet, l'esforç de les rampes de pujada pel d'aixecar-se a les quatre de la matinada a veure perquè plora, les sortides al Sobirà per les passejades a Sant Salvador, i la satisfacció d'arribar al destí fixat per la de jugar i veure créixer els nostres petits cadells. I això estira molt, però molt! més que cap altre cosa.

Però el temps passa, els cadells creixen, aprenen a llegir i escriure, a sumar i restar, i a anar en bicicleta (ah!, recordes quan sortíem en bici? quins temps aquells, hem de tornar-hi algun dia quan la mainada ens pugui seguir!)

I el temps segueix passant inexorable, els cadells es fan ganàpies, ja saben fer de tot, i ara el què "mola" és jugar amb la wii, la DS i la PSP, xatejar pel messenger, i mirar la tele. I això de la bici cansa, si vols ves-hi tu. Amb aquestes doncs, que hem despenjat la bici i ara podem dir que fa més de dotze anys que pedalem regularment, només amb una petita pausa de quasi deu anys.

I amb els pedals hem reprès els objectius:Santa Bàrbara.

El camí que hem seguit, és molt semblant al del mapa nº 10 de la ruta de les 10 ermites, que va de Sta. Bàrbara a Castanyet però l'hem fet amb sortida i arribada des de Sta. Coloma i passant per Can Toni Mola i El Frigolet. El camí està en perfecte estat fins a can Bora, i altre cop des de la carretera de Castanyet a prop de can Palomeres fins al Surós, s'hi podria passar amb un Ferrari sense tocar a terra. La resta de camí, es pot fer bé amb un 4x4 o amb un cotxe vell i pocs miraments, però en bicicleta l'únic problema són les últimes rampes que hi ha arribant al Coll de Ruscall, que són francament dretes. Si heu tingut la precaució de fer una pausa i una queixalada tot contemplant la vista del Surós, no serà res infranquejable.

Pel què fa a la tornada, la primera intenció era de baixar passant pel Sobirà l'Espinau i l'Albó, però com que anàvem tard hem acabat baixant pel mateix camí, que és el més curt i ràpid per tornar a casa.

Queda doncs pendent per una altra ocasió en què no hi hagi hora límit de fer la baixada llarga.