La volta puja pel camí més fàcil que hi ha fins a St. Miquel de Cladells, que és resseguint la riera de Sta. Coloma. El camí no té cap dificultat excepte el repetjó final, que és tot un repte aconseguir de pujar sense haver de posar el peu a terra.
El tram pròpiament dit no comença fins que som a l'ermita, que poques vegades és buida, ja que la casa annexa s'utilitza molt sovint per hostatjar domingueros que converteixen la zona en el seu jardí i aparcament particular, pel què no convida gaire a aturar-se i passem de llarg per la pista que mena a la carretera de St. Hilari.
A la carretera travessem l'asfalt i seguim de baixada per l'altra banda per un caminet que tomba a l'esquerra perseguint les marques blanques d'en Danés, que ens portaran fins al Clopers. Seguim baixant una mica més i en arribar a la vora de la riera s'acaba la bona vida i comença primer el pla i al cap de poc la pujada.
La pujada comença de bon fer, amb desnivells suaus i replans de tant en tant, passem per Can Joanic (que a vegades hi he trobat gossos deslligats i a vegades no) i anem pujant per Mas Vidal sempre seguint les marques blanques. Poc abans de Mas Vidal deixem el camí i trenquem a la esquerra i aquí la cosa es comença a complicar, el pendent es va enfilant i aviat ja no té res de suau. Per acabar-ho d'adobar el terreny és dolent i pedregós, i per més inri hi ha un tram atapeït de pinyes i restes de troncs d'alguna desboscada, de tal manera que de cada tres pedalades que fas n'aprofites una i gràcies. Després de uns 500m de fer bots, sembla que el camí s'aplani, però només és peixet, podeu deixar el plat petit, que al cap de poc la pujada reprèn amb ganes i caldrà fer una apretada de nassos per sortir d'entre els arbres a la petita placeta de Sta. Margarida de Vallors.
A partir d'aquí comença el mapa nº 7, però aquest encara el tenim pendent, la pujada fins al Pedró la hem fet per la pista fàcil, passant pel Turó dels Maquis i sense embolicar-nos per les Roques del Rei ni la Pedra dels Evangelis, (la toponímia d'aquesta zona és quasi tant espectacular com l'entorn!) així que saltarem al mapa nº 8.
El mapa 8 arrenca de la ermita del Pedró i baixa pel dret per un corriol que passa entre perxes de castanyers i que es complica una mica cap al final, però surt al camí de la barraca del Pedró abans de descontrolar-se del tot. Aquí costa de veure les marques, s'ha de seguir uns metres cap a la casa i després trencar a la dreta per sota un pruner (bé, potser no sigui un pruner, però un pi segur que no és!) i seguir per un pas amb l'herba molt alta i farcit d'ortigues i romegueres, però que si us afanyeu a passar poc després de la caminada (finals de setembre) us l'hauran desbrossat. Després d'aquest pas tant ufanós, sortim al camí de la Font de la Barraca i s'acaben les complicacions vegetals.
Si us mireu el track detingudament veureu que el promig de velocitat augmenta per aquesta zona, i és que em vaig trobar amb una parada d'una batuda del senglar, que armats fins a les dents em van advertir "si t'afanyes tens temps d'arribar al Sobirà abans que comencem" i tot i que vaig amb el maillot vermell llampant per evitar confusions, no tinc gaire clar que un cop començat el festí de sang i mort s'ho pensin dues vegades abans d'engegar un tret a tota cosa que bellugui.
Un cop a la pista del Sobirà, ja tenim la feina feta, el camí és de baixada i si volem ser fidels al recorregut original s'ha d'anar alerta a no saltar-se el trencant de can Món, en qualsevol cas, arribarem a Sta. Creu d'Horta i al final del tram nº 8 gairebé sense pedalar.
La tornada de Sta. Creu ja pertany al mapa nº 9, i li dedicarem una ressenya apart quan la fem complerta, però com que aquí n'hi ha una part, tingueu en compte si voleu fer la baixada de Sta. Creu fins al Roure de can Iglesies, que és un corriol molt bucòlic, però complicat de baixar a cavall de la bici sense prendre mal, i com a premi final, hi ha un salt que pot ser portada d'una revista d'esports extrems o crònica de successos al diari, de vosaltres dependrà.
Només dir que quan veieu que el corriol passa arran de soca d'un arbre descomunal, val més que aneu a donar un cop d'ull al què hi ha després de l'arbre abans d'enfilar alegrement la baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada